Nomenament de curador

S'apel·la una sentència que per al suport d'una persona amb discapacitat havia nomenat curador a un organisme públic, eludint a una de les germanes del subjecte que es va oferir a fer-se càrrec de la curatela.

En casos com aquest, en què l'interessat no ha designat prèviament la persona que ha de dur a terme la curatela, en el cas que sigui necessari, el que s'anomena autocuratela, la Llei estableix un ordre de persones cridades a assumir-la. En nomenar el curador, en principi, el jutge ha de seguir aquest ordre legal, però pot alterar-lo, un cop escoltada la persona que necessita el suport. Per separar-se de l'ordre legal, es requereix una motivació especial que expliqui els motius específics pels quals es prescindeix d'aquest ordre.

En aquest cas, l'alteració de l'ordre de preferència havia estat motivada per motius de salut de la germana, però no va advertir que s'hagués produït un error. L'informe que justificava la incapacitat d'aquesta germana per assumir la curatela es referia a una germana diferent de la que s'oferia per a l'exercici del càrrec de curadora. Una vegada establerta aquesta circumstància i sense que hi hagi cap altra justificació que desaconselli el nomenament, el tribunal estimar el recurs, ja que no és possible alterar l'ordre establert en la Llei sense que hi hagi una causa determinada que justifiqui aquesta alteració.