Cognoms del menor

Ordre després del reconeixement posterior de la filiació paterna

Cognoms del menor

Una dona embarassada trenca la relació amb el futur pare abans del naixement. En el moment del part, la dona no comunica el naixement al pare i inscriu el menor en el Registre Civil amb els seus mateixos cognoms, però invertits.

El pare presenta una demanda de filiació, l'estimació de la qual implica:

- la declaració de filiació paterna no matrimonial, i

- la imposició al menor com a cognoms els primers patern i matern respectivament, substituint aquells amb els quals havia estat inscrit en el moment del naixement.

Per al jutjat, l'interès del pare en exercir la seva paternitat és evident, sol·licitant informació a la mare sobre el part i el naixement.

Pel que fa a l'ordre dels cognoms, l'interès del menor en el cas concret determina el sentit de la sentència. La pretensió de la mare que el menor conservi com a primer cognom aquell amb el que se'l va inscriure (el segon cognom matern) no està contemplada per la jurisprudència, i també ho va fer de manera unilateral, conscient i fraudulenta, mantenint al marge el pare, malgrat el seu interès manifest.

La mare invoca la conculcació de la normativa d'igualtat entre homes i dones, però aquesta pretensió no s'ajusta a la normativa que regula l'atribució de cognoms quan la filiació ve determinada per ambdues línies. Tot i que en el moment de la inscripció només es va reconèixer la filiació materna, la qual cosa li va permetre imposar els cognoms de la manera que ho va fer, aquesta situació es va produir en clar  frau de la llei per la seva actuació deliberadament unilateral, fent la inscripció d'aquesta manera, no per manca de reconeixement, interès o parador desconegut del pare, sinó pel seu propi i exclusiu interès, i no pel del menor.