Pensió alimentària

En un procediment de divorci, es va atribuir a la mare la guarda i custòdia del fill menor comú, però es va suspendre la contribució del pare a la pensió alimentària, per desconeixement dels seus ingressos. El pare va ser declarat en rebel·lia processal per la seva absència i falta d'informació sobre la seva capacitat econòmica.

En recórrer contra la sentència, l'Audiència va establir una pensió alimentària del 10% dels ingressos del pare. No obstant això, la mare apel·la en cassació sol·licitant una quantificació específica de 200 euros mensuals.

El Tribunal emfatitza l'obligació d'establir una quantitat líquida suficient per satisfer les necessitats del menor, fins i tot en casos de desconeixement de la capacitat econòmica del progenitor, a causa de la seva conducta evasiva. Per tant, decideix fixar la pensió alimentària en 200 euros mensuals, que es meritaran a partir de la data de la demanda, i que s'actualitzaran d'acord amb l'IPC.

Aquesta sentència, que resol un procediment de mesures paternofilials, es basa en la jurisprudència prèvia i en la doctrina del mínim vital, que pretén garantir la protecció de la pensió alimentària dels fills menors d'edat, fins i tot davant de dificultats econòmiques o situacions de rebel·lia processal del progenitor.