Custòdia compartida

S'aborda un cas de divorci contenciós en el qual es discuteix la custòdia compartida d'un menor i l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar. Inicialment, la sentència de primera instància atorgava la custòdia exclusiva a la mare i l'ús del domicili familiar a ella i al fill, amb pensió alimentària a càrrec del pare. No obstant això, l'Audiència va modificar aquesta decisió, establint la custòdia compartida per períodes setmanals i un sistema de "llar de criança", amb el qual el menor romandria a la llar familiar i els pares alternarien en el seu ús.

El pare va recórrer en cassació, argumentant que l'ús de la casa li havia de ser atribuït exclusivament, ja que és de la seva propietat i la seva situació econòmica és més precària que la de la mare. El Tribunal Suprem va estimar aquest recurs, considerant inapropiat el sistema de “llar de criança” sense acord entre els pares, ja que requereix un alt nivell de comprensió i coordinació, que no existia en aquest cas a causa de la mala relació entre les parts.

El Tribunal Suprem es recolza en jurisprudència prèvia que desincentiva el sistema de “llar de criança” a falta d'acord i quan no és compatible amb la capacitat econòmica dels progenitors. Finalment, atribueix l'ús de la casa al pare, tenint en compte la seva propietat de l'immoble i la capacitat de la mare per proporcionar habitatge alternatiu al menor durant el seu període de custòdia.