Custòdia compartida

S'apel·la una sentència que en un procediment de modificació de mesures es va estimar la pretensió del pare d'establir el règim de guarda i custòdia compartida dels menors.

Es confirma el recurs, acceptant la pretensió de la mare. S'estableix que la relació entre els progenitors és nul·la, sense cap canal de comunicació obert, que hi ha múltiples conflictes entre ells, i que aquesta situació de conflicte, que els ha impedit arribar a un acord sobre la custòdia dels seus fills, és coneguda pels menors que saben de la mala relació entre el seu pare i la seva mare, i que estan immersos en un conflicte de lleialtats al qual no volen posicionar-se per no causar dany a cap dels seus pares.

No és només la situació derivada de mers desacords propis de la fallida de la convivència, sinó també una situació altament conflictiva de la qual tots dos són responsables, i que ha transcendit els menors.

En aquestes condicions, esdevé inviable el sistema de custòdia compartida que requereix una intensa col·laboració entre els progenitors, una comunicació fluida i eficaç entre ells per coordinar la cura dels seus fills, que manifestament no es pot aconseguir si els ara litigants ni tan sols es parlen.